Categoría: Salida complementaria

Aquesta vegada, les granotes hem tornat d’eixida complementària al castell de Benissanó, per a descobrir aquells racons que ens vam quedar per visitar i refrescar en la nostra memòria la història d’aquest castell . Un castell que va ser edificat en la segona meitat del S. XV. És un edifici considerat un palau, ja que vivien famílies de la reialesa i amb molt de poder, i encara que aquestes persones ja no viuen ací perquè van morir fa molts anys, sí que van existir i van ser importants per a aquella època.

Parlar del castell de Benissanó és parlar de la família Cavanilles. Construït sobre la base d’una torre àrab, la construcció tracta d’una xicoteta fortalesa de planta rectangular en la qual destaca la torre de l’homenatge en la seua part central, amb finestrals de clara influència gòtica. Disposava de pont llevadís i fossat circumdant. La barbacana és de gran solidesa i està emmerletada amb sageteres, alçant-se en els seus vèrtexs torres defensives. El castell va ser comprat en 1477 per Donya Isabel Gallach, procedent de la família Cavanilles.

Don Luis de Cavanilles, un dels primers membres de la saga familiar, havia sigut coper de Don Joan II d’Aragó, un càrrec molt important en aquella època i que tenia grans beneficis tant nobiliaris com econòmics i és per això que va ser nomenat Governador del Regne de València.

En la construcció podem admirar antigues dependències d’este Castell-Palacio com els menjadors i estables, les habitacions (incloent la que va ocupar Francesc I de França després de la seua derrota davant l’exèrcit de Carles I d’Espanya en Pavía).

Compte la llegenda que data de 1525, que el rei francés Francesc I va ser fet presoner i portat al castell de Benissanó. Per al Senyor de Cavanillas, no es tractava d’un presoner més, per la qual cosa va ser rebut amb tots els honors i tractat com un convidat. El que va portar al fet que se celebraren diversos banquets en el seu honor.

En una de les festes celebrades, Francesc I es va convidar a ballar a les filles de Jerònim de Cavanilles. La reacció d’elles no va ser l’esperada pels assistents al banquet i menys per al seu pare, ja que van eixir corrent d’allí i es van tancar a les seues habitacions. El seu pare, enfadat per tal la descaradura, va anar a parlar amb elles per a saber amb exactitud sobre l’ocorregut, i li van dir que aquell era un enemic d’Espanya i que mai ballarien amb ell.

L’enuig de Do Jerònim va créixer de manera inimaginable, aquella actitud era descortesa davant el seu convidat, i no podia permetre-ho. Per això, arrossegant-les pel pèl, les va baixar al saló, al crit de “la supèrbia de vós matara a les dos”, escrit que consta en el capitell del Saló noble i reforça esta llegenda.

Va ser declarat Monument Nacional.

Ha sigut una eixida molt interessant!

Alumnos/as de 4 años.

Fa uns dies, les granotes vam anar a visitar Bioparc València, on ens hem endinsat en alguns dels seus ambients recreats, especialment, en el bosc equatorial.

El bosc equatorial es divideix en diverses zones. D’una banda, el bosc de ribera, que representa l’entrada al bosc primari ja que antigament els rius eren les úniques vies d’accés al bosc. També vam anar a visitar el tronc caigut, que representa un arbre caigut enmig del bosc, ocupat per innombrables espècies d’animals que conviuen creant un xicotet ecosistema en el centre dels immensos boscos equatorials. D’altra banda visitem el bosc de muntanya, que alberga als lleopards, principal depredador d’aquest lloc, i als bongos, compartint espai amb dues espècies de duiker. Així com, espècies de goril·les i ximpanzés. Finalment el vall, un clar pantanós en ple bosc equatorial, un autèntic lloc de reunió per a innombrables espècies que es congreguen a la recerca d’aigua fresca, de tendra vegetació i de les sals minerals presents en el fang. El vall alberga al grup de búfals rojos, porcs salvatges de la selva i hipopòtams.

Hem gaudit molt d’aquesta visita i esperem tornar prompte per a continuar aprenent sobre els diferents ambients del Bioparc, així com dels animals i vegetació de cadascun d’ells.

Alumnos/as de 4 años.

La setmana passada vam tornar a un dels nostres llocs favorits: la sala «L’Horta».Esta vegada, hi vam a presenciar l’obra «LÙ».

«LÙ» (路) que significa camí en xinés tradicional, combina la dansa, l’enginy i l’audiovisual per a acostar-nos a la màgia i la poesia d’un món plàstic a partir de punts, línies i formes. Inspirat en les pintures d’estil puntillista de la japonesa Yayoi Kusama, ens endinsem en la dansa i les arts plàstiques per gaudir d’un espectacle màgic, creatiu i poètic.

En este espectacle, les nostres protagonistes són dues xiquetes que viuen en un lloc envoltat de terra i pobresa. Treballen i treballen al camp sense descans, en condicions duríssimes que molts adults del nostre món trobarien insuportables. Elles, no obstant això, aconsegueixen sobreviure dia rere dia, exhibint una resiliència poc habitual contra l’adversitat. Potser és perquè el seu món interior, l’univers imaginari on es refugien, els permet fer front al sofriment i la injustícia. Treballen, però també juguen. I en els seus jocs reflecteixen els seus somnis i anhels: una llar i una família.

En esta ocasió, no estava permés prendre fotos. Però us vam mostrar a continuació una sèrie de fotografies publicades en el web de la sala perquè pugueu observar el màgic i bonic moment que hem viscut les granotes.

Alumnos/as de 4 años.

La setmana passada vam realitzar una eixida al teatre, concretament a la sala «L’Horta», per a gaudir d’un màgic espectacle titulat «Croma».

Croma es comunica amb dibuixos i colors i així és com ens conta el seu viatge: de com va volar damunt d’una garsa, ballar amb els insectes i parlar amb les meduses per tal de trobar la seua nova casa.

Croma és una història dibuixada en directe i acolorida amb pinzells i molts poals de pintura que omplin l’escena d’imaginació, expressió plàstica i poesia.

Una experiència sensorial per embrutar-se, mesclar, esborrar, pintar i gaudir de les imatges i del joc teatral a través de la mirada divertida i innocent d’aquest tendre personatge.

Hi va ser molt divertit i emocionant i vam estar atents i molt elegants durant tota l’actuació.

Ho hem passat fenomenal!

Alumnos/as de 4 años

Aquesta setmana hem tingut la nostra segona eixida complementària del curs, i hem visitat el Museu de Ciències Naturals de València, que es troba al parc de Vivers. Per a molts de nosaltres no era la nostra primera visita, però la guia que ens ha acompanyat ens ha mostrat nous racons que encara hi estaven per veure, i ens ha explicat moltes dades interessants que desconeixíem fins ara.

La primera cosa que ens hem trobat ha sigut el famós cocodril gegant que està just en l’entrada. Belén, la nostra guia, ens ha explicat que viuen en llacs, rius o estanys i que utilitzen les seues esmolades dents per a poder alimentar-se d’altres animals. A continuació, hem realitzat un recorregut per diverses sales en les quals s’exposa el naixement de la nostra galàxia, l’evolució humana i gran varietat de minerals fòssils, que ens acosten a conéixer la vida d’alguns animals que ja estan extingits, tant marins com terrestres. Entre ells, els fòssils de les granotes.

Gràcies al treball dels paleontòlegs i a les eines que van utilitzar per a extraure ossos de molts animals que estaven sota terra, nosaltres hem pogut veure, tocar i fer olor de molt a prop restes d’aquells dinosaures. A més hem aprés a diferenciar quins animals eren herbívors o carnívors només amb observar les seues característiques; els animals o dinosaures les petjades dels quals són arredonides, tenien un coll llarg i caminaven de quatre grapes, només menjaven plantes, mentre que els que caminaven a dues potes, tenien el coll curt i les seues petjades no eren arredonides, caçaven i s’alimentaven d’altres animals.

Per a finalitzar la visita, a les granotes ens va emocionar moltíssim poder observar l’esquelet real d’una balena que va quedar encallada a la platja del Perelló l’any 1986.

Va ser molt emocionant descobrir que estos animals van habitar en llocs en els quals actualment nosaltres vivim i juguem.

Hem gaudit moltíssim!

Alumnos/as de 4 años.

Les granotes hem anat al jardí botànic per a complementar els ensenyaments que estem fent a l’àrea de ciències naturals. La visita consistia en un recorregut per a conéixer els arbres, les plantes i les seues característiques més predominants.

Alguns arbres els coneixíem anteriorment, i altres no, ja que són típics en altres llocs del món amb un clima diferent al nostre , per exemple trobem la palmera botella procedent de les illes del oceà índic, el bambú d’Àsia i el castanyer de Centreamèrica.

Hem gaudit molt pel contacte amb la natura, observat i tocat les diferents textures de les fulles i les escorces, i hem recollit llavors del camí. A més, hem experimentat l’olor que desprenen les plantes aromàtiques com el romer, l’ alfàbega o la menta.

Ens ha paregut molt interessant saber la utilitat de algunes espècies com el Bambú negre, que s’utilitza per a fabricar mobles; el Ginkgo, un arbre amb fulles en forma de papallona que en Xina fa molts anys s’utilitzaven per a pagar; i el Sabal, un arbre amb tronc molt gruixut i que al tocar-ho sona com un tambor, a causa de l’aigua que té dins.

Però el que més ens ha cridat l’atenció ha sigut poder visitar l’estany, on hem tingut la sort de poder veure i saludar a la nostra amiga la granota Juana.

«Solta de l’arbre, a on vas tu?

A on vas, pobra fulla morta?

-Jo no ho sé; vaig a on em porta

el vent que volant em du.»

Alumnos/as de 4 años.

Aquesta vegada hem anat d’eixida complementària al castell de Benissanó un castell que va ser edificat en la segona meitat del S. XV. És un edifici considerat un palau ja que vivien famílies de la reialesa i amb molt de poder, i encara que aquestes persones ja no viuen ací perquè van morir fa molts anys, sí que van existir i van ser importants per a aquella època.

El castell es troba a la meitat de poble, on es pot observar perfectament les torres, les muralles i la fossa per a protegir i vigilar. També, hem pogut estar dins dels salons on vivien els cavallers i els servents, la cuina i fins el calabós del càstig que ocupa un buit en la base de l’antiga torre àrab.

Les coses han canviat molt, ara tot és més modern però ens han agradat molt poder observar els sostres, sòls, cuines i eines molt antigues. Fins a hem pogut veure de prop les armadures medievals dels cavallers i les espases que utilitzaven per a lluitar.

Si algun dia aneu a la nit, podreu veure volar al drac , guardià del castell de Benissanó.

Alumnes de 3 anys.