Autor: Paola

Aquesta vegada, les granotes hem tornat d’eixida complementària al castell de Benissanó, per a descobrir aquells racons que ens vam quedar per visitar i refrescar en la nostra memòria la història d’aquest castell . Un castell que va ser edificat en la segona meitat del S. XV. És un edifici considerat un palau, ja que vivien famílies de la reialesa i amb molt de poder, i encara que aquestes persones ja no viuen ací perquè van morir fa molts anys, sí que van existir i van ser importants per a aquella època.

Parlar del castell de Benissanó és parlar de la família Cavanilles. Construït sobre la base d’una torre àrab, la construcció tracta d’una xicoteta fortalesa de planta rectangular en la qual destaca la torre de l’homenatge en la seua part central, amb finestrals de clara influència gòtica. Disposava de pont llevadís i fossat circumdant. La barbacana és de gran solidesa i està emmerletada amb sageteres, alçant-se en els seus vèrtexs torres defensives. El castell va ser comprat en 1477 per Donya Isabel Gallach, procedent de la família Cavanilles.

Don Luis de Cavanilles, un dels primers membres de la saga familiar, havia sigut coper de Don Joan II d’Aragó, un càrrec molt important en aquella època i que tenia grans beneficis tant nobiliaris com econòmics i és per això que va ser nomenat Governador del Regne de València.

En la construcció podem admirar antigues dependències d’este Castell-Palacio com els menjadors i estables, les habitacions (incloent la que va ocupar Francesc I de França després de la seua derrota davant l’exèrcit de Carles I d’Espanya en Pavía).

Compte la llegenda que data de 1525, que el rei francés Francesc I va ser fet presoner i portat al castell de Benissanó. Per al Senyor de Cavanillas, no es tractava d’un presoner més, per la qual cosa va ser rebut amb tots els honors i tractat com un convidat. El que va portar al fet que se celebraren diversos banquets en el seu honor.

En una de les festes celebrades, Francesc I es va convidar a ballar a les filles de Jerònim de Cavanilles. La reacció d’elles no va ser l’esperada pels assistents al banquet i menys per al seu pare, ja que van eixir corrent d’allí i es van tancar a les seues habitacions. El seu pare, enfadat per tal la descaradura, va anar a parlar amb elles per a saber amb exactitud sobre l’ocorregut, i li van dir que aquell era un enemic d’Espanya i que mai ballarien amb ell.

L’enuig de Do Jerònim va créixer de manera inimaginable, aquella actitud era descortesa davant el seu convidat, i no podia permetre-ho. Per això, arrossegant-les pel pèl, les va baixar al saló, al crit de “la supèrbia de vós matara a les dos”, escrit que consta en el capitell del Saló noble i reforça esta llegenda.

Va ser declarat Monument Nacional.

Ha sigut una eixida molt interessant!

Alumnos/as de 4 años.

Fa uns dies, les granotes vam anar a visitar Bioparc València, on ens hem endinsat en alguns dels seus ambients recreats, especialment, en el bosc equatorial.

El bosc equatorial es divideix en diverses zones. D’una banda, el bosc de ribera, que representa l’entrada al bosc primari ja que antigament els rius eren les úniques vies d’accés al bosc. També vam anar a visitar el tronc caigut, que representa un arbre caigut enmig del bosc, ocupat per innombrables espècies d’animals que conviuen creant un xicotet ecosistema en el centre dels immensos boscos equatorials. D’altra banda visitem el bosc de muntanya, que alberga als lleopards, principal depredador d’aquest lloc, i als bongos, compartint espai amb dues espècies de duiker. Així com, espècies de goril·les i ximpanzés. Finalment el vall, un clar pantanós en ple bosc equatorial, un autèntic lloc de reunió per a innombrables espècies que es congreguen a la recerca d’aigua fresca, de tendra vegetació i de les sals minerals presents en el fang. El vall alberga al grup de búfals rojos, porcs salvatges de la selva i hipopòtams.

Hem gaudit molt d’aquesta visita i esperem tornar prompte per a continuar aprenent sobre els diferents ambients del Bioparc, així com dels animals i vegetació de cadascun d’ells.

Alumnos/as de 4 años.

La setmana passada vam tornar a un dels nostres llocs favorits: la sala «L’Horta».Esta vegada, hi vam a presenciar l’obra «LÙ».

«LÙ» (路) que significa camí en xinés tradicional, combina la dansa, l’enginy i l’audiovisual per a acostar-nos a la màgia i la poesia d’un món plàstic a partir de punts, línies i formes. Inspirat en les pintures d’estil puntillista de la japonesa Yayoi Kusama, ens endinsem en la dansa i les arts plàstiques per gaudir d’un espectacle màgic, creatiu i poètic.

En este espectacle, les nostres protagonistes són dues xiquetes que viuen en un lloc envoltat de terra i pobresa. Treballen i treballen al camp sense descans, en condicions duríssimes que molts adults del nostre món trobarien insuportables. Elles, no obstant això, aconsegueixen sobreviure dia rere dia, exhibint una resiliència poc habitual contra l’adversitat. Potser és perquè el seu món interior, l’univers imaginari on es refugien, els permet fer front al sofriment i la injustícia. Treballen, però també juguen. I en els seus jocs reflecteixen els seus somnis i anhels: una llar i una família.

En esta ocasió, no estava permés prendre fotos. Però us vam mostrar a continuació una sèrie de fotografies publicades en el web de la sala perquè pugueu observar el màgic i bonic moment que hem viscut les granotes.

Alumnos/as de 4 años.